PRELUDI A LA LENTITUD

ARTS EN VIU

Poesia escènica – Música – Teatre

Constantment assetjats per la tirania del fer, oblidem que podem detenir el temps sempre que vulguem, sincronitzar-nos amb un temps que no busca. El mal del segle: estar ocupat.

Preludi a la lentitud és un poema sonor, és una meditació col·lectiva, és un anhel de detindre’ns, és un manifest. 

 

VERSONAUTAS

 

FITXA ARTÍSTICA 

/ Creació i interpretació: Roqui Albero i Ana Sanahuja
/ Text i mirada escènica: Pablo Rosal
/ Música i espai sonor: Roqui Albero i Ana Sanahuja
/ Espai escènic, art i vestuari: Teresa Juan
/ Disseny d’il·luminació: Ximo Rojo i Hipólito Patón
/ Producció: Versonautas

Amb la col·laboració de: Institut Valencià de Cultura i Ajuntament de València.

ESPECTACLE DISPONIBLE EN VALENCIÀ I CASTELLÀ.

NOMINACIÓ A MILLOR COMPOSICIÓ MUSICAL en els PREMIS DE LES ARTS ESCÈNIQUES VALENCIANES 2023.

 

GIRA 

Festival Sagunt a Escena, Teatre El Musical, Festival Russafa Escènica, Festival Eufònic, Festival Internacional Palabra – Teatre Albéitar de León, FIC Frente de Iniciativas Contemporáneas de Villena, Festival Reclam (Teatre Raval de Castelló), Festival Verso (La Cárcel Centro de Creación) de Segovia, Festival Expoesía de Soria (Teatre Palacio de la Audiencia), Zeica Festival d’Olba, Centres culturals d’Almussafes i Sollana, Festival Embarrat de Tàrrega, Macastre Teatre Festival, Convent de Pontós (Girona), Festival Nòdul (La Ribera Alta), Festival Ultrasons (Alcora), Centre Cívic Universitat de Saragossa, Fundación Siglo Futuro de Guadalajara o Nudo Festival de Barcelona (projecció de videopoema), etc. Espectacle actualment en gira.

SOBRE LA PEÇA

“Aturar-se, concentrar-se, escoltar i delectar-se són lliçons de resistència. Gràcies VERSONAUTAS per recordar-nos la importància de desajustar-se una mica d’aquest món que va a un ritme tan frenèticament desorbitat. Meravella de manifest. Absoluta comunió entre el pati de butaques i l’escenari. Emoció, aventura sensorial i màgia ahir a la nit sobre les taules del TEM. Inoblidable.” Juanma Artigot (director artístic del TEM, València)

“Ana Sanahuja i Roqui Albero són els dos músics, intèrprets i rapsodes d’una nova proposta escènica en què continuen indagant en les possibilitats que la poesia i la música en directe ofereixen a les arts vives.” La Vanguardia

“Que s’entrellacin disciplines com la poesia, la música o el teatre sempre genera un atractiu i és una manera d’ampliar la mirada cap a nous horitzons. Una peça que ja s’ha presentat en escenaris diversos però convergents; teatres, festivals de poesia oral i escènica, cicles de música electrònica o música experimental… Moltes reflexions van girant al voltant d’aquesta peça.” Alquimia Sonora

“En uns temps vertiginosos de massa estímul d’imatges, aquest treball aposta per l’exploració artística des de l’espiral sonora, la polvorització del temps i la incursió a la poesia, a la seva pausa.” Agenda Urbana

“Recreant aquest cerimonial, aturant-nos i dient prou, de sobte assistim a un setge de necessitat que ens conjuga. Dos. Tres. Vint-i-set elucubracions més enllà de la fusta i les cames, un xiulet agut, que s’allarga, com per diferenciar el que és latent del que és mort, el que pot perdurar o, per contra, petrificar-se per ser una perpètua posi de fuga.” Thalamus Magazine

“A Versonautas els agrada barrejar la música, el teatre i la poesia per provocar certa experiència sensorial al públic. Una experiència es diria mística”. Revista Makma

 

MARC TEÒRIC

Preludi a la Lentitud ens instal·la en un lloc previ a tot fer. Mitjançant la música i la paraula, ens submergim en una meditació guiada, en un entrenament sensorial que ens situa en el llindar de la percepció.

Aquesta peça, aquest clar en el bosc, obre una escletxa que ens porta a l’obertura espiritual a través de la repetició, de l’espiral, de la insistència. El fet d’incidir en la bellesa d’allò simple, poc a poc ens va encisant. La clau és: “Confia en mi. T’atreveixes? Repetim.”

En realitat, Preludi a la Lentitud és en si mateix la diana, la fi, és la gestació de l’escenari òptim, aquell que ens prepara per a l’amor. Ens trobem en un lloc on hem deixat d’esperar quelcom, en el qual fer significa estar completament en la situació present.

Aquesta peça ens proposa una meditació artística, que aspira a deixar-nos en l’avantsala del nostre propi punt de partida. Així com en un passeig o en la contemplació d’un quadre l’efecte es manifesta al cap d’una estona d’observar o de caminar, de la mateixa manera, pas a pas i mitjançant la figura de dos “oficiants” que ens guien, anem construint des del no res, abraçant la imperfecció. El que veiem està sorgint de l’instant, neix aquí, del fet de saber que no tenim res a fer. Hem vingut a no fer.

Ja no podem continuar sent éssers innocents. Hem de deixar de ser mers psicòpates totalment mancats d’un sentit comunitari i espiritual. Ja només ens queda fer caure a la gent en paranys bells. En comptes d’aprofundir tant en el progrés, més aviat podem invocar el retorn. Davant de tanta imatge que inhibeix la nostra capacitat d’imaginar, proposem construir des del so i la paraula. No anirem cap endavant, anirem cap endarrere.

“Podem detenir el temps sempre que vulguem.
El pas del temps no és el Temps!
Som l’absència de temps.”

Us hem convidat, benvolguts espectadors, per a retrobar-nos!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Politica de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies